Isabel Martín.
Alcaldessa de Paiporta
El resultat de les eleccions generals obri un panorama d’incertesa que ens afecta a les entitats locals. Són moltes les expectatives que teníem posades en un previsible i possible canvi de govern.
A l’espera de saber qui es quedarà 4 anys més en Moncloa, i veient que les quinieles deixen cada dia més lluny un govern progressista i d’esquerres, són molts els projectes que des dels ajuntaments no podrem encetar degut a les limitacions marcades per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, més coneguda per la ‘Llei Montoro’.
Aquesta llei ha tallat d’arrel l’autonomia de les administracions locals, tant a nivell organitzatiu com a nivell financer, i ha impedit que ajuntaments amb una economia sanejada puguem escometre projectes o atendre serveis amb total llibertat, garantint els drets més bàsics de la ciutadania.
I en aquesta paradoxa burocràtica ens trobem a l’Ajuntament de Paiporta.
L’any 2015 vàrem tancar l’exercici pressupostari amb un romanent positiu de tresoreria de 6,4 milions d’euros. Una fita que va ser possible gràcies a una gestió eficient dels recursos municipals, sense balafiaments, i acompanyada de l’amortització de 2 milions de deute bancari que va possibilitar l’alliberament de bona part dels recursos econòmics.
Però aquests diners no podem destinar-los a contractar a personal tècnic o administratiu, que és rigorosament necessari en un Ajuntament del tamany del de Paiporta: personal per a serveis socials, educació o joventut. Fins i tot conserges. Ni podrem destinar-los a programes educatius, perquè no és la nostra competència, segons Montoro.
Els ajuntaments som l’administració més propera a la ciutadania. A nosaltres acudeixen per sol·licitar els serveis que la Constitució els garanteix. I quan una veïna o un veí ve a nosaltres amb un problema real, perquè no pot pagar la llum o fer front a la hipoteca, no podem dir-li que “Montoro no ens deixa assumir eixa competència”, perquè no ho entendria. Però sobretot, perquè tenim l’obligació moral de trobar una solució.
Així que, veient que a la Moncloa pot tornar a instal·lar-se l’amic de Montoro, ja estem posant la nostra imaginació a treballar per a trobar en els pròxims quatre anys la solució als problemes reals de la gent de Paiporta, que són també els nostres.