EXPOSICIÓ DE MOTIUS

En les darreres dècades el mode de producció capitalista ha contribuït, com mai ho havia fet, a configurar un món en el que predominen dues tendències la misèria material del sud i el patiment psíquic del nord del planeta.

Així, el patiment psíquic s’ha vist incrementat de manera sostinguda en les societats occidentals des de la dècada dels 60 del segle passat fins a les primeres dècades del segle XXI. A Espanya, per exemple, hem passat de registrar 900 morts per malaltia mental i trastorns de la conducta en 1980 a 20.512 en 2021 i d’una taxa de mortalitat per suïcidi de 5,71 per 1.000 morts a una actual de 8,46.

En els últims anys, trobem una tendència ascendent passant de 3.539 persones mortes per suïcidi en 2018 a 4.003 en 2021. Malgrat la dificultat que existeix per a quantificar aquests casos, ja que existeix una absència de registre específic de morts, sovint ens trobem que es comptabilitzen com a accidents quan hi ha una clara voluntat d’aquestes persones de voler deixar de viure. El suïcidi és una de les principals causes de mort entre persones joves de 15 a 29 anys. En els grups que van dels 30 als 49 anys, el suïcidi supera en més del doble el nombre de casos per accident de trànsit.

La malaltia mental i el suïcidi són un dels principals problemes de salut pública de les nostres societats. El suïcidi, a més a més, és un dels grans tabús socials i un etern oblidat en les institucions públiques, que a més a més, no es veu reflectit adequadament en les estadístiques. Actualment les persones que  decideixen posar fi a les seues vides són el doble de les que moren en accidents en carretera i el suïcidi continua sent la primera causa de mort externa al nostre país.

El suïcidi és un fenomen molt complex que es dona en totes les cultures i en el qual estan implicats múltiples factors, des de biològics i psicològics fins a culturals, socials i econòmics. Però tot indica que les dificultats socials i econòmiques són factors determinants. Així ho ha posat de manifest la crisi social i econòmica causada per la pandèmia de la Covid-19.

Després de més d’un any de distància social, limitació de visites de familiars i amics, ja existeixen diversos estudis que confirmen que s’han incrementat les taxes d’ansietat amb les restriccions en les visites de familiars i la incertesa pel pronòstic de la malaltia.

La situació actual, ens posa de manifest que en aquests moments i durant els pròxims anys veurem les conseqüències de la crisi de la COVID-19 relacionades amb la salut mental. L’època postpandèmica està mostrant la pitjor cara de la salut mental, amb un augment de patologies i l’empitjorament de les ja diagnosticades, esquizofrènies, TOC, augment de consums en estupefaents.

La multiplicació dels trastorns mentals entre els més joves, en particular, l’increment dels suïcidis arran de la pandèmia de coronavirus, va ser una de les principals preocupacions que donaren peu a que la Generalitat Valenciana va presentar a la fi de 2022 el Pla Valencià d’Acció en Salut Mental amb una dotació global de 40 milions d’euros en 2023 i la incorporació inicial de 257 professionals, entre psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, infermers o terapeutes, als quals se sumaria un centenar l’any següent. Aquest pla d’acció pluriennal 2023-2026 centra el seu impuls inicial en el segment de població infantojuvenil (històricament més desatés que la resta), en l’Atenció Primària i en la persones amb malalties crònica greus.

L’administració municipal, per altra banda, té la competència de prevenció de malalties, promoció d’entorns i estil de vida saludable, suport a entitats que treballen sensibilitzant i lluitant contra estigmes vinculats a determinats estats de salut. En l’anterior legislatura al nostre municipi es donaren alguns passes en la direcció d’abordar aquesta problemàtica. El Consell de Salut decidí prioritzar les actuacions orientades a la promoció de la salut mental. En aquest sentit s’amplià el programa d’envelliment actiu per acollir a més persones majors, s’amplià el programa de la lluita contra la soledat no desitjada per arribar també a la població jove, se dissenyà i es començà un programa d’atenció comunitària a la salut mental i es creà el Servei d’Atenció i Seguiment per a la malaltia Mental(SASEM) pendent d’assignació de personal.

És per tot això que el grup municipal Compromís per Paiporta, presentem al Ple les següents propostes d’acord:

ACORDS

Primer.- L’Ajuntament de Paiporta es compromet a l’elaboració d’una campanya específica de prevenció de suïcidi que incloga l’estudi i implantació d’un programa  per a sensibilitzar sobre la prevenció del suïcidi, el seu entorn i desenvolupar activitats i continguts encaminades a la seua prevenció. En aquest context, la creació d’un programa específic de sensibilitat en edats primerenques, per a evitar el suïcidi dels més joves.

Segon.- Que l’Ajuntament torne a reclamar de la Conselleria de Sanitat una unitat de salut mental al Centre de Salut o com a mínim la seua ubicació a Torrent per tal d’evitar que els pacients amb malaltia mental greu de Paiporta hagen de desplaçar-se a València.

Tercer.- Que l’Ajuntament sol·licite a la Generalitat Valenciana el desenvolupament de les polítiques de salut mental i prevenció del suïcidi així com la formació de personal especialitzat i l’aplicació dels mitjans necessaris en la seua prevenció, seguiment.

Quart.- Que Paiporta es declare ciutat compromesa amb la Prevenció del suïcidi i l’Atenció al supervivent i conseqüentment, s’il·lumine  cada 10 de setembre l’Ajuntament per a visibilitzar el dia  internacional de la prevenció del suïcidi.

Cinqué.- Traslladar els acords a la Conselleria de Sanitat, a les Corts Valencianes, al Consell de Salut i al Consell de Participació de Paiporta.

PAIPORTA,  12 de desembre 2023