La consultora DELOITTE ha elaborat un informe sobre la situació del sector energètic del Regne d’Espanya que podria resumir-se d’aquesta forma:
1. En 2012 la dependència energètica d’Espanya era d’un 72% enfront del 50% de la mitjana europea. Els sectors més consumidors d’energia són l’energètic i el de transports, molt dependents tots dos dels combustibles fòssils.
2. El 41% de l’energia elèctrica produïda prové d’energies renovables. La capacitat de generació de les renovables és de 51 gigavats (GW) (47% de la capacitat instal•lada).
3. Existeix una sobrecapacitat de generació d’energia elèctrica respecte a la demanda existent. Existeixen nombroses companyes generadores d’energia, però les tres més grans ENDESA, IBERDROLA i GAS NATURAL FENOSA disposen del 55% del mercat.
4. Els preus de l’electricitat s’han incrementat considerablement (un 46% entre 2008 i 2012 per a les llars), mentre el país lluita contra un dèficit tarifari (diferència entre ingressos i despeses de les companyies elèctriques) de 30.000 milions de € en els últims 15 anys.
5. Els objectius espanyols per a 2020 (Objectius 20-20-20 de la UE) :
– reduir el consum d’energia un 26,4%
– aconseguir el 20% de energies renovables en el consum final
– 10% de reducció de gasos d’efecte hivernacle (no inclòs el sector de les empreses del Sistema de Comerç d’Emissions)
6. En 2012 Espanya quasi va arribar a aconseguir l’objectiu de consum d’energia primària assenyalat per al 2020, però açò va ser degut en bona part a la reducció del consum derivada de la crisi econòmica.
7. Encara que Espanya ha arribat a cobrir un 70% de l’objectiu de 2020 en energies renovables a causa dels esforços d’anys anteriors, en aquests moments la falta de suport al sector està comprometent aquest objectiu.
8. Els objectius d’emissions de gasos d’efecte hivernacle s’estan complint, degut en bona mesura a la crisi econòmica. Si aquesta situació canviara a creixement econòmic, aquests objectius no es complirien de mantenir-se les actuals polítiques.
9. Les polítiques energètiques d’Espanya no van més enllà del 2020.
10. La dependència energètica espanyola és molt elevada i les mesures actuals no van dirigides a millorar-la. En aquest context és necessària una enèrgica política de reducció del consum energètic.
Conclusió
El camí d’Espanya cap als objectius de 2020 ha sigut emmascarat per la crisi econòmica i existeix una considerable incertesa sobre que es puguen aconseguir aquests objectius. No existeix planificació més enllà de 2020. Espanya es podria beneficiar de polítiques de llarg abast per al sector energètic, en lloc de dedicar-se a establir polítiques a curt termini de mitigació dels efectes de la crisi econòmica.
Queden moltes qüestions sense resoldre. Major atenció al futur de les plantes d’energia nuclear, la dependència del carbó i la sobrecapacitat de generació d’energia elèctrica. Açò fa que siga clau la planificació energètica del futur.