(A càrrec de Rosa Castellanos i Antoni Torreño)
PRIMERA PART: RECORREGUT PER LA PRODUCCIÓ DE PAU ALABAJOS ( Rosa Castellanos)
Pau Alabajos va n{ixer a l’Horta, com Estellés, com molts de nosaltres, fa 42 anys. És de Torrent, ací a la vora. Cantant actiu i constant des de 2003, ha anant regalant-nos fins a nou treballs discogràfics a dia de hui. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià. Implicat en la música del país n’està molt per tant.
Pau Alabajos és, de fet, una persona compromesa socialment, políticament i culturalment. Va inventar-se l’etiqueta #primaveravalenciana, quan els estudiants valencians van ocupar el carrer. Abandera amb la seua guitarra des de Guillem Agulló a les víctimes de l’accident del metro de València, des de Palestina al desheretats del món. En una entrevista concedida al diari digital Vilaweb al 2016, definia la política com “un instrument per a millorar la vida de les persones, siga des de les institucions, siga des de les places i els carrers”. Es definia políticament com “demòcrata radical, fervorós devot de l’assemblearisme i la participació directa. Crec en les persones i en les idees per damunt de les sigles i els colors. M’aferre a aquella m|xima d’Antonio Gramsci que diu ‘viure vol dir prendre partit’.
Alabajos va començar la seua carrera artística actuant als carrers de la ciutat de València, interpretant les seues cançons en el districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet. L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda, que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos, que va recollir diversos premis (Ovidi Montllor, Enderrock, Muixaranga). L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria, que va rebre el premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.
En els 23 d’ofici de cantant, Pau Alabajos ha portat la seua música i la música dels nostres poetes a moltíssimes poblacions, properes i llunyanes; petites i densíssimes; del nostre país i de territoris tan remots com Palestina, Uruguai o el Quebec. Repasseu la seua web ( paualabajos.com ) i vos sorprendreu de la capacitat de Pau de portar la seua música per tot Europa i per Amèrica, a part de recórrer incansablement els pobles i ciutats del País Valencià, Catalunya o les Balears.
L’homenatge a la poesia de Vicent Andrés Estellés és constat en la seua música. En això, potser ha agafat el testimoni al seu també venerat Ovidi Montllor. Un moment especial d’aquella dedicació al nostre poeta de Burjassot i a la seua pròpia música potser fou el 29 de setembre de 2012, quan es va celebrar al Palau de la Música de València un concert commemoratiu dels seus 10 anys de carrera musical, on el cantautor de Torrent va repassar gran part del seu repertori acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Coral Romput, amb més de vuitanta músics damunt de l’escenari, i va comptar amb la col·laboració de molts periodistes, escriptors i músics,
Un any després, El juny de 2013 va presentar Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés, un llibre-disc amb catorze poemes escollits del llibre pòstum del poeta de Burjassot.
De disc en disc arribem al seu sisé disc, que titulà (en clara referència a alguns versos de Vicent Andrés Estellés) L’amor i la ferocitat. El CD conté una versió de la cançó “M’aclame a tu” d’Ovidi Montllor i més musicacions d’altres poetes nostres: Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. I, dos anys després, el 2018, publica Ciutat a cau d’orella, en què adaptà musicalment molts dels poemes més coneguts de Vicent Andrés Estellés.
Filòleg de formació, Alabajos no únicament s’ha dedicat al quefer com a cantautor i divulgador de poetes d’expressió catalana (Estellés, Espriu, Rosselló-Pòrcer, Martí i Pol, Maria Mercè Marçàl, Apel·les Mestres… ) També s’ha dedicat darrerament a les tertúlies, conferències, columnes periodístiques o al teatre: el 2019 Pau Alabajos va ser guardonat amb el XLV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi per la seua opera prima, Hotel Fontana, un projecte de teatre documental que tracta sobre la guerra dels Balcans i, més concretament, sobre la massacre de Srebrenica.
Acabem: Una granota viva a la butxaca és el nou disc del cantant, acabat d’eixir del forn. Recull ─com diu ell mateix─ un grapat de versos de Vicent Andrés Estellés convertits en cançó. L’any 2024 commemorem el centenari del naixement del poeta de Burjassot i quina millor manera de celebrar-ho, que sumant noves adaptacions musicals al seu nodrit repertori estellesià.
Després d’Ovidi Montllor Pau Alabajos és el cantautor que més ha musicat la poesia de Vicent Andrés Estellés, per la qual cosa el podem etiquetar com a autor estellesi{ per excel·lència. Segons Alabajos “el seu llibre de capçalera és Llibre de Meravelles, Estellés en vena. Els seus versos ens van ensenyar que l’amor és el carburant que fa girar el món, que viure apassionadament cada segon de la nostra existència és l’única manera de saber que som vius”.
Vicent Andrés Estellés és poesia voluptuosa, feta de desigs prohibits. Els seus versos són matalafs tacats, llençols rebregats, coixins mossegats entre lluites d’arraps a contracor, petons de llengua embogida i roba estesa al terra d’una habitació convertida en escenari d’erotisme salvatge. Les seues estrofes són llits sonors de matinada, esbufecs d’onomatopeies, paradigma carnal del joc de la pell contra la pell. Les seues paraules són essència del llibertinatge impúdic. El cantautor Pau Alabajos, però, entén Estellés d’una manera més íntima, més nost{lgica, d’enyorança terrenal i de sentiment arrelat a cada artèria que travessa el cor.
I, com a colofó a la dedicació vital de l’autor, cantant, cantautor, dramaturg… avui presentem una nova manera seua d’acostar-se a l’obra d’Estellés: La veu d’un poble, que és una biografia personalíssima del poeta valencià contemporani per antonomàsia.
SEGONA PART. EL LLIBRE: VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. LA VEU D’UN
POBLE (Antoni Torreño)
Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble i seràs per a sempre, poble.
Aquests són els conegudíssims versos del poeta, que justifiquen perfectament el títol del llibre.
Un divulgador. Pau Alabajos divulga versos transformant-los en música. I no és poc això: és ben gran.
A vegades els pega per pensar a algunes persones, exquisidament lletraferides, que una obra de divulgació no es pot comparar amb la profunditat d’un estudi dens sobre la vida o l’obra de tal o tal figura liter{ria. I és cert. No es pot comparar. Ho sabem els mestres d’escola i els profes d’institut, que difícil és arribar a les criatures i enviscar-los amb l’amor a la cultura, a l’art, a les manifestacions humanes, humanístiques… Divulgar, fer accessible, fer estimar: Això és compondre i bastir una obra de divulgació. I reeixir en aquest propòsit és francament difícil.
Per això estem de sort si ens topetem amb algú com Pau Alabajos, que s’hi dedica durant tant de temps (com ha anat desgranant-nos Rosa Castellanos fa un moment); i reinventa la bona poesia en música, la biografia d’un poeta en tendresa i amor per la vida; i quan fa de la seua guitarra una porta oberta al gaudi estètic sense (i ara parafrasejaré Estellés) «sense cap voluntat d’antologia, sense solemnitat, sense l’èmfasi que ens ha perdut freqüentment als indígenes.»
Estem de sort, sí. La dedicació constant de Pau Alabajos a fer pròxima, calenta, vital i tendra la vida i l’obra del nostre Vicent Andrés Estellés és impagable. Totes les persones de Compromís, com a lectores, com a oïdores, com a amants de l’art prenyat de compromís per la cultura, la terra i el país hem d’agrair aquest gegant de generositat i estima:
Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble.
¡Afortunats 100 anys d’Estellés, que tira endavant a pesar de les censures que ens imposen des del poder els nostres troglodites governants autonòmics! A pesar d’ells, la vida i l’obra d’Estellés torna a ser viva entre totes les valencianes i valencians; i tota la nostra comunitat cultural i lingüística se’n fa ressò. A pesar d’ells.
Pau Alabajos ens ho recorda a principi del seu llibre: reviure la poesia del poeta de Burjassot pot ser una festa col·lectiva, en forma de cançons, d’homenatges, de recitals amateurs. Festes que nasqueren en moments tan durs o més com el context polític actual. ¿Què són si no, els sopars Estellés que es convoquen per tot arreu del País Valencià cada setembre (ací a Paiporta també), a partir d’una pensada parida a Alginet el 2010? El context ─recorda Pau al llibre─ era “de terra cremada”, amb una dreta corrupta enquistada en les nostres institucions.
Festa! Com festa grossa d’esperança fou per al mateix Vicent Andrés la nit de poemes i cançons entre joves i el seu estimat Ovidi a Vila-real als anys setanta, uns anys durs de repressió de la llibertat reclamada. Alginet i Vila-real. Ara i llavors. Ací i allà comença i acaba el llibre. Festes de les grosses per celebrar la feliç conjuntura que fa possible que tinguem Vicent Andrés Estellés com un referent potentíssim de cohesió cultural… a pesar de troglodites amb corbata.
I Estellés, no obstant això (o a més que això) és també un grandíssim poeta a qui Pau Alabajos ens aproxima amb delicadesa subtil en la personalíssima biografia La veu d’un poble, que hui presentem al local de Compromís per Paiporta. Capítol a capítol Pau construeix el mural biogràfic de Vicent Andrés Estellés, bastit no de rajoles gruixudes i totxos, sinó de pinzellades de colors i d’espais associats a les vivències i anècdotes de la poesia del de Burjassot. Un munt de detalls en conjunt calidoscòpic, que ens expliquen les raons i els anhels profunds amb què Estellés alimentà el seu ─ara ja nostre─ llegat poètic.
Estellés fou (i ho volia ser) un poeta del poble i per al poble. Per això recorregué el país de punta a punta i s’entest{ al final de la seua producció a escriure el seu voluminós Mural del País Valencià. En paraules del poeta, que recorda Alabajos en La veu d’un poble:
«És tot el País Valencià que canta i que he cantat jo. Després es va anar configurant com la cantata dels pobles, de tots els pobles del País Valencià units en l’alegria d’un futur que s’endevinava joiós…».
Pau Alabajos li arreplega el guant, quaranta anys després i, per a parlar-nos de la seua figura s’atura també, capítol a capítol, en punts singulars de la geografia valenciana i d’altres geografies, també. Dibuixa així un altre “mural” ben representatiu de moments importants per al poeta, i per a tots nosaltres de pas.
A través d’aquests espais evocadors de vivències estellesianes, Pau Alabajos ens acosta, ens explica, ens parla: dels pares del poeta, de la seua Isabel, de la tria del valencià com a llengua poètica,
de la influència i l’estima recíproca que tenia amb Sanchis Guarner o Fuster, o Ovidi Montllor en moments decisius de la seua vida;
dels viatges inspiradors, de les “cames” inspiradores, de la refotuda mort de la seua filla de bolquers,
de periodisme, de booms editorials i reconeixements, de les misèries polítiques de la “transició” i el terrorisme consentit que hi patiren els nostres grans autors contemporanis; de resistència,
d’amor pels passejos, pels noms de cada carrer i cada poble que recorria; dels milers i milers de vides anònimes amb què Estellés es creuà en la seua vida i deixà plasmades a glopades fresques en tants i tants versos.
Tot això és Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble. Més encara és: És també una antologia de poemes molt personal. I és d’agrair que per triar els versos que sempre il·lustren cada capítol Pau Alabajos haja descartat els més coneguts i haja rescatat, en canvi, molts bells poemes no tan coneguts. No m’estendré més. Ací al costat tenim a l’autor de l’obra, Pau Alabajos, tan estimat i reconegut pel nostre col·lectiu.
Gràcies, Pau, per contribuir decididament a fer-nos més gran la poesia d’Estellés. 100 anys d’Estellés. Estellés etern ja.
Per edat no l’has conegut en persona; però ja et dic que són per a tu també els versos que li escrigué a Ovidi Montllor i que reprodueixes al final del llibre:
Tu seguies cantant encara, Repeties moltes cançons. L’ambient era d’un fervor Juvenil, feraç, puixant. Quina nit, Ovidi Montllor, Quina nit a Vila-real. Quina nit d’aquelles que fan Els dies complets i ben fets…
Doncs això, gràcies per estar amb nosaltres: Quina vetlada, Pau. Quina vetlada a Paiporta! Una vetlada que ja ha fet el dia complet i ben fet.
