El proper 2 de febrer està prevista una xerrada sobre la “Crisi migratòria europea” a la seu de Compromís. Amb aquest motiu incorporem aquest text, que és la traducció de la part final d’un article aparegut a la revista electrònica Sinpermiso, el passat 5 de desembre de 2016 i que descriu des del terreny la situació del refugiats a Europa.
Entre la mort i la desesperació
Els refugiats estan presos, essencialment, en els camps i no se’ls permet viatjar més enllà de la ciutat. Si es troben fora, no solament corren el risc de ser arrestats i detinguts per les autoritats, sinó també de ser agredits pels locals.
Vaig conèixer a una família palestí-siriana que em va explicar que la seua filla de dos anys d’edat va ser colpejada per un home grec en un xicotet parc al costat d’un dels camps. La xiqueta va haver de ser assistida en l’hospital de les ferides i blaus que cobrien el seu xicotet cos. La policia, diuen, no va fer gens per a ajudar-la.
Les recents protestes són només algunes de les moltes que han tingut lloc a través de Grècia en els últims mesos. Moltes de les manifestacions anti-refugiats estan relacionades amb el creixement del partit grec neonazi Clarejar Daurat, que ha encoratjat la xenofòbia en tot Chios i les illes circumdants.
Aquestes dinàmiques entre la població local i els refugiats es produeixen en un context determinat. Grècia és un país a la perifèria de la UE, enmig d’una de les pitjors crisis financeres de la seua història recent. Seria de riure sinó fora una tragèdia que es crea que pot assumir la responsabilitat d’una de les pitjors crisis de refugiats en la història del món.
Les fronteres d’altres països europeus romanen tancades, posant una gran pressió a Grècia i creant un coll de botella per a tota l’emigració a Europa.
Aquesta incertesa sense fi i la por al que pot ocórrer són el més difícils de suportar, especialment quan les condicions dins dels campaments segueixen empitjorant. Molts abandonen tota esperança en aquesta interminable espera i recorren als traficants de persones. La gent està tan desesperada que ni les històries de tràfic d’òrgans i marxes mortals a través de fronteres militaritzades els dissuadeixen de cercar alternatives a les pèssimes condicions a Grècia.
Aquest és el cor de les tenebres mundials. Les vides dels altres segueixen sent relegades als marges absoluts de la societat, on se’ls deixa llanguir en la desesperació, on la mort és benvinguda com l’única alternativa per al dolor i la misèria de les condicions diàries a les quals s’enfronten.
El món és testimoni del major desplaçament de persones des de la Segona Guerra Mundial, a més de la destrucció completa d’algunes de les civilitzacions més antigues i riques de la terra. Ha fracassat Europa a l’hora de preservar la dignitat humana i evitar recaure en un període històric que va prometre que mai es repetiria? I amb quina fi? Per a preservar el miratge de l’Europa Fortalesa?
Tem que el pitjor està encara per arribar.
Nadia Barhoum
Investigadora en l’Institut de Haas per a una Societat Inclusiva i Justa en la Universitat de Califòrnia en Berkeley i membre de la Junta Nacional Executiu del Moviment de Joves Palestins.
Disponible en:
http://www.sinpermiso.info/textos/refugiados-el-corazon-de-las-tinieblas-mundial