Entre els estudiosos del canvi climàtic impera el consens de que la solució per al canvi climàtic, està en la urgent posada en pràctica d’una transició energètica des de l’actual ús generalitzat d’energies convencionals a l’ús d’energies renovables.
“El concepte de transició energètica descriu la transformació del model energètic actual, caracteritzat per l’ús d’energies convencionals i grans infraestructures de generació, com tèrmiques i nuclears, en un model energètic que es fonamente principalment en les energies renovables, l’eficiència energètica i la coexistència d’instal•lacions de grans mides amb solucions distribuïdes pròximes al consumidor final”.
Quina és la situació de partida?
El País Valencià va asolir en 2013 un consum d’energia primària de 9.948 ktep (kilotoneladas equivalents de petroli) . La major part d’esta energia és importada, un poc més d’un 70% si comptem a la produïda per la CN de Cofrents com a producció pròpia i un 94% si no la comptem com a propia. La qual cosa significa que la nostra dependència energètica és molt alta amb la CN de Cofrentes i quasi absoluta si no la comptem (i no la comptem perquè no la volem) .
La nostra situació de partida representa, per tant, un verdader repte si volem avançar cap, si més no l’independència energética, al menys a la dràstica reducción d’aquesta dependència orientada per una mena de transició energètica com la abans definida. La figura il•lustra, quals són les nostres necessitats d’energia actuals, el seu origen i el seu destí. El cost suposa per a les nostres butxaques uns 9.000 milions d’euros a l’any, al voltant del 10% del nostre PIB.
Font: Institut Valencià de Competitivitat Empresarial – IVACE
La diferència entre els 9.948 ktep i els 7.451 ktep és l’energia que es perd.
Com reduir esta dependència energètica?
Les claus per a això sembla que deuen pivotar entorn de tres eixos: les energies renovables, la descentralització de la producció i la millora de l’eficàcia en els usos de l’energia.
Les energies renovables instal•lades en el PV generen menys del 10% de l’energia primària total que consumim i el 17% de l’energia elèctrica. Sent l’eòlica un 53% del total de renovables, seguida de la biomassa i RSU amb un 33%, la hidràulica amb un 12% i finalment la fotovoltaica amb un 2%.
La més prometedora seria la fotovoltaica per ser la menys desenrotllada i disposar d’un ampli potencial, no en va el País Valencià compta amb un dels territoris de major irradiació solar d’Europa i de fet en els últims anys ha liderat a Espanya el volum d’instal•lació d’este tipus d’energia.
Pel que fa a l’energia eòlica, el pla eòlic del PV estima un potencial d’aprofitament de 2.300 MW que deurien generar fins a 5.500 GWh d’energia cada any. A finals del 2012 sols hi havia instal·lats 1.194 MW, que produïren 2.549 GWh. A més, queda la possibilitat de la generació mini-eòlica en entorns urbans directament en modalitat d’autoconsum.
Per la part hidràulica, lamentablement no queden gaires ubicacions lliures per aprofitar. L’última energia renovable generadora d’electricitat és la mareomotriu. A pesar de ser un país amb molta costa, la mar Mediterrània no te marees aprofitables, i sols podria aprofitar-se l’energia de les ones, i tampoc sembla una gran opció a causa de l’alta densitat d’ús que té actualment la costa.
Pel que fa les energies renovables per a aplicacions tèrmiques destaquen la geotèrmica i la biomassa. Al País Valencià gairebé no hi ha recurs geotèrmic a poca profunditat, i cal fer inversions fortes per assolir el recurs.
Finalment la biomassa forestal morta, suportada amb funcions ecològiques pot ser una alternativa adequada en certs indrets de muntanya. La tinença de grans masses boscoses en llocs freds de muntanya ha de ser considerada per a la generació de sistemes d’escalfament municipal, que s’han demostrat molt eficients i rendibles en moltes societats centre europees. Juntament a açò, per poder tindre un aprofitament energètic de la biomassa cal començar amb al menys 10 o 15 anys d’antelació a repoblar intensament tots els boscos i muntanyes que en l’actualitat pateixen un gran avançat de despoblació.
Per últim la biomassa urbana, tant referida als RSU com a les podes forestals, cal ser considerada com una possibilitat de resoldre la problemàtica de la gestió dels residus donant a l’hora una valoració socialment beneficiosa als mateixos.
La descentralització de la producció és, sobretot possible, en el cas de l’eólica i principalment la fotovoltaica.
Actuacions cap a la transició e independéncia energètiques
- Estudi i difusió del potencial renovable autòcton de cada municipi. Cal donar atribucions locals per l’aprofitament dels recursos locals.
- Foment d’iniciatives cooperatives per a l’aprofitament del residu agrícola.
- Simplificació dels procediments per a la instal·lació de plantes d’autogeneració, a exemple dels models alemanys i britànics.
- Despenalització de l’autoproducció d’energia.
- Penalització a les importacions d’energia per tal d’afavorir el canvi de model energètic.
- Legalització de la compra mancomunada d’energia per comunitats de veïns.
- Incentivació econòmica del estalvi energètic.
*Aquest article a segut realitzat a partir del document de la Sectorial d’energia de Compromís “Promoció d’implantació de fonts d’energia renovables