Moció presentada conjuntament amb PSOE i EU:
La motivació de la present proposta es fonamenta en el fet que durant els últims anys, institucions i entitats financeres ens han volgut fer creure que la societat espanyola era cada vegada més rica i amb major capacitat de deute gràcies a l’augment del valor dels immobles. Però el temps ha demostrat que este augment patrimonial era fictici, fruit de la bombolla immobiliària i del model de creixement econòmic especulatiu no productiu i financer. Este model de creixement ens ha deixat uns sous estancats i un patrimoni immobiliari que val menys que els deutes que es van contraure amb les entitats financeres a causa del fet que les taxacions fetes pels immobles estaven sobrevalorades i fora de la realitat.
El 10,17% dels aturats valencians ha patit una execució del seu crèdit hipotecari des del començament de la crisi, de manera que Comunitat Valenciana és l’autonomia amb major percentatge de desocupats afectats.
Així ho indiquen les dades de l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), que a més posen en relleu que la Comunitat és la segona regió amb més volum d’execucions el 2011, amb el 19,1% del total, només superada per Andalusia, amb el 21%.
Només en el primer trimestre de 2012 s’han executat 46.559 desnonaments en l’estat espanyol.
No disposem de dades a Paiporta, llevat de les proporcionades per la policia local que ha fet de policia judicial en 53 casos de llançaments en l’últim trimestre.
Dir que les famílies s’han endeutat per sobre de les seues possibilitats resulta grotesc i maquiavèl·lic, ja les possibilitats existien, de fet eixa afirmació nomes serveix perquè la banca i els polítics governants no assumeixen cap tipus de responsabilitat emparant-se en la suposada actitud irresponsable de tota la població.
Al cap i a la fi, en el càlcul de moltes famílies sobre quines eren les seues possibilitats hi entraven un seguit d’elements que, segons el discurs oficial, no estaven en discussió:
1) Que el preu de la vivenda no baixava mai; per tant, si no podies pagar la hipoteca, venies el pis i tot solucionat.
2) Que l’economia creixeria sempre i que per tant, no només no faltaria la feina, sinó que, a més, els sous anirien pujant; aquests càlculs que ara es titllen de poc realistes es fonamentaven, en el fons, en aquest punt indiscutible.
3) Finalment, ningú no va informar prou bé que en cas d’impagament les subhastes podien quedar desertes, que la llei permetia en aquests casos que la banca es quedaria els pisos a meitat de preu i que això volia dir un deute per vida de magnituds desproporcionades.
Alguns discursos actuals tracten les famílies d’ingènues per no haver previst una crisi que, pel que sembla, no havien ni previst els mateixos que l’han provocada;
No volem dir, amb això, que les persones no tinguem cap mena de responsabilitat. Al cap i a la fi, però, qui perd el pis o la casa ja està tenint un perjudici, per tant ja assumeix la seua part.
Cal recordar, però, la responsabilitat que les polítiques públiques en matèria d’habitatge han tingut en la creació de la bombolla immobiliària i l’actitud salvatge d’unes entitats financeres que estan deixant centenars de milers d’habitatges buits i centenars de milers de famílies sense habitatge. Governants i banquers no només no assumeixen cap responsabilitat, sinó que, a més, ixen amb les butxaques plenes i el cap ben alt.
És per això que la Iniciativa Legislativa Popular per a la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el lloguer social és d’una importància cabdal per tal de rescatar les famílies que han estat embargades i els centenars de milers que estan al límit de ser-ho en un estat que, en comptes d’això, es dedica a rescatar la banca.
L’Ajuntament de Paiporta ha d’assumir que el problema de les hipoteques de les famílies no és només un problema individual (igual que no ho és el problema de l’atur al nostre poble), és un problema social, un problema col·lectiu que només es solucionarà si s’adopten solucions col·lectives. Una de les més importants¸ la proposta de Llei adjunta per considerar la dació en pagament de la vivenda hipotecada supose l’alliberament del deute, però a nivell municipal caldrà prendre altres mesures encaminades a solucionar totalment o en part la greu situació de les persones afectades.
Pel que s’ha dit amb anterioritat, el nostre grup municipal presenta les següents propostes d’acord:
ACORDS
PRIMER.- Instar a la Mesa del Congres dels Diputats a tramitar la proposta de Llei adjunta per considerar la dació en pagament de la vivenda hipotecada supose l’alliberament del deute.
SEGON.- Redactar un conveni de col·laboració amb La Plataforma d’Afectats per les Hipoteques per tal de proporcionar un espai de reunió i d’informació amb la infraestructura i mitjans necessaris per realitzar la seua tasca.
TERCER.- Dedicar un espai de la web municipal i en el BIM per dedicar de manera exclusiva a les informacions sobre les hipoteques. Dedicar una part d’aquest espai a totes les informacions de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques.
QUART.- Dedicar de manera exclusiva a un equip de professionals segons les disponibilitats municipals per a la creació d’un gabinet informatiu d’emergència amb la preparació suficient per respondre a les necessitats de les persones afectades amb els àmbits jurídic, econòmic i psicològic.
CINQUÉ.-Creació d’una comissió especial mixta en què participen representants del ple municipal i de les associacions d’afectats, i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica, així com personal tècnic municipal necessari.
SISÉ.- Crear una mesa municipal d’emergència habitacional per avaluar la situació de les famílies afectades i trobar una solució que garantisca el dret a un habitatge recollida en la Constitució.
SETÉ.- Elaborar un cens d’habitatges desocupats de Paiporta.
VUITÉ.- Mediar amb les entitats financeres perquè faciliten a les famílies a mantenir-se en el seu habitatge actual, mitjançant un arrendament a la família expropietària, vetllant perquè en cap cas el lloguer supere el 30% dels ingressos familiars.
NOVÉ.-En cas d’efectuar el desnonament, ja siga per execució hipotecària o per motius econòmics justificats, establir un protocol d’actuació d’urgència per tal de trobar solucions per als casos de famílies desnonades, a través d’habitatges de lloguer, d’acord amb les possibilitats econòmiques de les persones afectades.
Paiporta a 28 de setembre 2012