3.- PAIPORTA, POBLE SOSTENIBLE.

El canvi climàtic ha esdevingut un dels reptes mediambientals més importants als que s’enfronta la humanitat. L’ús intensiu dels recursos, en especial dels  nergètics, n’és la causa principal. La Unió Europea ha fet de la lluita contra el canvi climàtic un dels eixos bàsics de la seva política mediambiental.

En Compromís, hem de fer una aposta ferma per un ús de l’Energia sostenible que genere riquesa i que no consentisca que en aquests temps de crisis les famílies també pateixen allò que s’anomena pobresa energètica. L’aportació municipal a la sostenibilitat mediambiental requereix del disseny de polítiques de preservació del capital natural i també d’instruments tècnics per al coneixement permanent del nostre comportament mediambiental, de manera que puguem dur a terme una acció municipal ben informada.

Així com la primera dècada del s XXI ha estat marcada pel desenvolupament i el seguiment de les Agendes 21 Locals, les quals han esdevingut una eina eficaç per a realitzar el seguiment i evolució ambiental dels municipis, així com elements de planificació estratègica des de la vessant de la sostenibilitat que han servit per fer evolucionar les nostres ciutats cap a models ciutadans més ecològics i sostenibles. Aquesta dècada està marcada per l’estratègia energètica en relació a la lluita contra el canvi climàtic i les eines que la Unió Europea facilitat als municipis per a la seua implementació.

3.1. EL PACTE DE LES ALCALDIES PER UNA ENERGIA SOSTENIBLE LOCAL.

Compromís de reducció de les emissions en un 20% en 2020, a través de mesures d’eficiència energètica i foment de l’energia renovable. Preparar l’horitzó 2050. A Paiporta caldria conjugar el treball fet pel Fòrum ciutadà Agenda 21 durant els últims anys, reactivant i reforçant el seu funcionament i actualitzar amb les següents propostes d’actuació:

  • Consensuar entre tots els components de la corporació municipal l’adhesió al Pacte de les Alcaldies. Això és molt important, donat que el Pacte ha d’estar protegit pels canvis de govern que puguen produir-se en les successives eleccions.
  • En la Diputació i la Generalitat la figura adoptada serà la de Promotors del Pacte. Per tant s’haurà de dotar si no existeix d’organismes tècnics de suport i de finançament als municipis perque puguen iniciar el camí del Pacte.
  • Els pressupostos dels Signants i dels Promotors haurien d’incloure partides econòmiques que garantisquen la posada en marxa del Pacte I l’auditoria energètica inicial. És important tornar a remarcar els importants beneficis que generarà el Pacte en els municipis a nivell
    econòmic, social i ambiental.
  • Crear una Xarxa Valenciana de Municipis participants en el Pacte d’Alcaldies per alimentar sinergies i intercanviar-ne experiències.
  • Crear una xarxa d’organismes tècnics com les Agències de l’Energia comarcals i municipals per millorar l’assessorament als municipis i afavorir l’intercanvi d’experiències.
  • Animar i ajudar els municipis perquè es doten dels instruments tècnics i d’assessorament necessaris per a fer del Pacte d’Alcaldies un instrument potent de transformació del model energètic.
  • Aquells municipis que ja hagen firmat el pacte i hagen realitzat l’auditoria tenen una estupenda i eficaç eina de participació per elaborar la planificació I els projectes corresponents que se’n desprenguen.
  • Els Plans d’Acció per al foment de l’Energia sostenible poden contenir entre d’altres les següents matèries i accions.
  • Creació de l’Oficina d’Informació Energètica.
  • Foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, sensibilitzant el sector industrial directament en els projectes de l’ajuntament.
  • Potenciar la implantació d’energies renovables.
  • Optimitzar els consums municipals. Estalvi en il·luminació i calefacció dels edificis públics, etc.
  • Millora de la gestió externa de l’energia en el conjunt del municipi.

3.2.- MOBILITAT SOSTENIBLE.

De la mateixa manera que, l’eficiència energètica i la recerca d’ús de fonts renovables de generació d’energia i les estratègies que al Pacte d’Alcaldies es poden desenvolupar per al seu ús, la mobilitat sostenible te una relació directa amb el propi consum energètic, amb la reducció d’emissions i la lluita contra el canvi climàtic.

Desenvolupar Plans de mobilitat sostenible a les nostres ciutats és una eina paral·lela o conseqüència del propi pacte d’alcaldies. Aquests plans deuen contemplar, entre d’altres:

  • Establiment de les zones de vianants i comercials de la ciutat.
  • Limitació de l’ús del cotxe privat amb mesures de dissuasió amb un transport públic accessible i de qualitat.
  • Donar suport a l’ús de la bicicleta. Millorarem la seguretat vial dels ciclistes i la conscienciació d’aquest mitjà de transport. A més, dotarem al nostre poble de llocs d’aparcament que en dificulte el robatori.
  • Promoure els mecanismes que afavorisquen la introducció progressiva de vehicles elèctrics, híbrids i en general tots aquells que contribueixin a la reducció d’emissions de CO2, desenvolupant instal·lacions adequades d’energies renovables per a carregar-los.
  • Facilitar sistemes de cotxe compartit sobretot per a grups d’usuaris que comparteixen rutes habituals.
  • Promoció de places d’aparcament davall teulades fotovoltaiques i altres sistemes d’abastiment d’energia renovable.
  • Promoure mesures positives de fiscalitat amb reducció d’impostos municipals als vehicles elèctrics i híbrids

3.3.- URBANISME SOSTENIBLE.

L’urbanisme és l’activitat que més directament incideix sobre la qualitat de les ciutats. La seua funció s’ha pervertit extraordinàriament al desplaçar els processos especulatius sobre el sòl, donant pas a uns interessos que sovint no tenen res a veure amb la millora de la qualitat urbana i mediambiental de les ciutats.

Per a impulsar uns pobles i ciutats de major qualitat és necessari que
l’urbanisme recupere la seua funció més noble, al costat dels interessos de la ciutadania. L’objectiu fonamental ha de ser aconseguir unes ciutats i uns pobles més habitables, més humans i més sostenibles.

La planificació urbanística s’arreplega en el PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) i per tant, és ací on hem d’iniciar el camí cap a un canvi en la política urbanística. Aquest Pla incorpora una sèrie de documentació, no precisament urbanística que és necessari abordar-la de forma prèvia per a fixar els criteris de disseny del mateix i que normalment no es contempla. Els estudis d’impacte ambiental, els de paisatge, així com la incorporació de perspectives de negoci de la ciutat (urban bussines plan) i les necessitats socials de la mateixa seran cabdals per a poder fer un bon disseny de futur de la ciutat. El PGOU ha de ser la conseqüència de la planificació estratègica i no a la inversa com ha ocorregut fins ara.

  • Posada en marxa de Plans de Mobilitat Sostenible i Transport Públic de Qualitat.
  • Realitzarem un Estudi de Mobilitat Sectorial i Territorial, que faça una completa radiografia de l’estat de les coses. I en segon lloc, implantarem un Pla de Mobilitat Sostenible que tinga com principal objectiu la reducció dels desplaçaments en cotxes privats.
  • Incentius per a una major utilització del Metro.
  • Ampliació de la Zona A del metro fins a Torrent per tal de reduir el preu del bitllet.
  • Millores en l’accessibilitat i seguretat a l’estació del metro de Paiporta.
  • Ampliació dels horaris del metro a horaris nocturns i major freqüència en horaris punta.
  • Apostar per la connexió entre Paiporta i els nuclis de població de La Torre, Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja i Albal. Especialment important ha de ser la connexió amb la línia de rodalies RENFE de les estacions d’Alfafar-Benetússer o Massanassa-Catarroja.
  • Nova ordenació de carrers i ordenació d’estacionaments.
  • Millora d’accessos a centres públics: Centre de Salut, centres escolars, Mercat, estació metro. Ajuntament, Centre Cultural, Auditori,…
  • Potenciar l’eix central peatonal: Estació metro, pont vell, carrer Santa Anna.
  • Completar ronda de trànsit.
  • Regulació amb semàfors en creuament d’alta intensitat. Incorporació als semàfors de senyals acústiques.
  • Realitzar redona en l’accés a Picanya.
  • Redissenyar el poble per a un model de mobilitat, posant el benestar de les persones com a principal prioritat: el poble per a les persones i no per als cotxes.
  • Recerca d’un nivell de creixement del sòl urbà i industrial adaptat a les necessitats de la societat.
  • Protecció del sòl agrícola, tenint en compte que la millor protecció i el millor servei que podem oferir és la transformació cap a l’agricultura integrada i l’ecològica, que incrementa les rendes agràries i manté l’ interès econòmic per l’activitat.
  • Construcció de les infraestructures urbanes necessaris i el seu manteniment ( claveguerams, xarxes d’aigua, enllumenat….).
  • Campanyes d’ajuda als edificis que formen part del Patrimoni local i estan protegits, en especial atenció al cascs antics de Paiporta, tot afavorint plans integrals de recuperació.
  • Control estricte de les zones catalogades d’especial protecció en el PGOUs.
  • Augment i millora de superfícies verdes.
  • Neteja del barranc per a un ús saludable per a vianants i bicis.
  • Condicionament del solar de l’antic edifici de l’escola Lluís Vives en una zona verda.
  • Condicionament i reestructuració de la pineda annexa al Convent i l’escola Jaume I amb uns criteris paisatgístics i d’accessibilitat de la població de Paiporta així com el seu aprofitament didàctic, convertint l’espai en un laboratori d’ecologia.
  • Condicionament del carrer Camí del Convent des de la piscina coberta fins a la paret de l’antic convent de Sant Joaquim en un passeig arbrat i per a vianants i bicicletes. Aquest passeig connectaria els camins tradicionals del poble amb la zona esportiva del municipi, i generaria així una ruta verda i un motor de salut , alhora que serviria d’accés sostenible als centres educatius de l’Horta i del Jaume I.
  • Reconversió dels espais públics i solars abandonats en jardins amb la participació del veïnat.
  • Amb materials de reciclatge i flora autòctona.
  • Implantació dels Camins escolars segurs.
  • Regulació de zones de càrrega i descàrrega eficients.
  • Millora d’accessos als polígons industrials.

Defensa i promoció de l’Horta

L’Horta no pot continuar desapareixent sota el ciment. Per açò cal aturar la reforma del PGOU. Però l’Horta també està desapareixent, encara que no de forma definitiva, pel progressiu abandó dels llauradors i la manca d’expectatives per a aquests.

Cal posar en marxa definitivament el Pla d’Acció Territorial de protecció de l’Horta (PATPH; i hem d’assegurar-nos que aquest defenga
realment el nostre ecosistema d’horta. L’Horta ha de tornar a ser el rebost de la nostra comarca com ha estat al llarg de la seua història.

Potenciació i ampliació de noves zones per a horts urbans

Els Horts Urbans Ecològics són espais d’horta en zones urbanes i periurbanes, moltes vegades degradats. El benefici social és molt destacable, principalment per la seua funció d’oci (oci productiu), la seua funció educativa, i també la seua funció terapèutica.

  • L’oci productiu és una opció de gaudir del cultiu de productes del camp en entorn urbà, amb l’objectiu final de l’autoconsum del fruit del treball.
  • La funció educativa revist una importància fora de dubte, ja que permet disposar d’horts urbans perquè les escoles, els instituts i, per què no? les universitats els visiten i utilitzen per a les seues classes pràctiques i per tot tipus d’aprenentatge (les anomenades granges escoles).

Proposem la següent modalitat de gestió:

  • Cessió temporal i gratuïta de les parcel·les durant un temps determinat (i suficient per a poder desenrotllar l’hort urbà).
  • Les parcel·les han de ser necessàriament cultivades seguint els criteris de l’agricultura ecològica.
  • L’objectiu final és l’autoconsum.

3.4.-MEDI AMBIENT

Protegir el medi natural i evitar la seua degradació és una dels principis de treball de la Coalició Compromís. Cal que adoptem mesures per tal de minimitzar els impactes de les persones en el medi i establir límits en el creixement per tal de deixar a les generacions futures un planeta el menys degradat possible, com dèiem en la introducció.

  • Creació de sendes verdes que comuniquen els punts d’interès ambientals, dins l’àmbit comarcal.
  • Control mediambiental de les activitats instal·lades al municipi.
  • Control de les indústries i activitats potencialment contaminants i aplicació de la legislació vigent.
  • Foment d’iniciatives per desenvolupar activitats econòmiques més netes.
  • Plans de Qualitat de l’aire en aquelles ciutats més afectades per l’activitat industrial.
  • Control i limitació de la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica.
  • Potenciació de polítiques orientades a Reduir, Reutilitzar i Reciclar residus.
  • Planificació de la gestió dels residus, elaborant Plans Municipals de reducció, reutilització i reciclatge de residus.
  • Recollida selectiva de la matèria orgànica en origen. No es realitzarà cap ampliació, renovació nova licitació de serveis de recollida de residus que no contemple el tractament separatiu de la matèria orgànica.
  • Promoure el compliment de la normativa de residus perillosos.
  • Realitzar campanyes de conscienciació ciutadana.
  • Evitar la incineració de residus sòlids urbans en qualsevol cas.
  • Promoure una fiscalitat en matèria de residus que afavorisca la reducció, la reutilització, el reciclatge i les polítiques de residu zero.
  • Desenvolupar sistemes de recollida selectiva específics per al comerç o els grans productors de residus en funció de les característiques dels residus que generen.
  • Adopció de mesures de compensació pel reciclatge actiu, tant per als particulars com per a les empreses.
  • Recollida de les restes de poda i depòsit (o venda) a empreses properes de fabricació de pellets per a calefacció o de producció d’energia amb biomassa.
  • Establiment dels criteris mediambientals a tindre en compte per l’ajuntament a l’hora de la realització d’obres municipals, com l’ús d’energies alternatives.
  • Realització de campanyes d’educació i sensibilització ambiental dirigides a tots els sectors socials (escolars, adults, industrials, tècnics municipals…).
  • Establir un Cicle integral de l’aigua urbana que garantisca l’exercici del dret humà a l’aigua i el sanejament amb un model de gestió pública, eficaç, transparent i participatiu, amb la reducció del consum d’aigua i millora del sanejament.
  • Fomentar l’estalvi d’aigua en la societat, iniciant accions com estudiar la reutilització de l’aigua sanejada o impulsar el reg per degoteig.
  • Millorar el control de la xarxa d’abastiment d’aigua per evitar fuites.
  • Millorar el sanejament, eliminant punts negres.
  • Creació d’un Punt Verd d’Informació, que oferirà informació sobre estalvi energètic, energies renovables, estalvi d’aigua, gestió de residus, ecoparc… i facilitarà l’accés a subvencions de caràcter mediambiental (municipals i autonòmiques) i en tot allò relacionat amb un comportament ciutadà responsable.
  • Control i millora de la contaminació de l’aire i l’acústica.
  • Pel que fa a la contaminació de l’aire i l’acústica cal acarar la situació per a fer front als dos generadors fonamentals de sorolls i de contaminació preocupants: el trànsit rodat i l’acumulació de locals d’oci en determinades zones. Per aquest motiu, s’adequaran els carrers perquè els vehicles no puguen superar una certa velocitat, ampliant voreres per a vianants, afegint carrils bici, etc.

3.5.- PAIPORTA, POBLE AMIC DELS ANIMALS

  • Declarar Paiporta poble amic dels animals.
  • Incrementar de les sancions per abandonament o maltractament d’animals de companyia.
  • Restringir els espectacles amb animals per garantir la seua protecció.
  • Fer un conveni amb refugis d’animals abandonats per tal d’evitar-ne el sacrifici.

Descarrega’t el programa complet en valencià o en castellà, punxant els següents botons:

envalencia1
castellano1
inici