Les diferències són, es clar, moltes, encara que en les darreres dècades aquestes diferències avien minvat, almenys entre la dreta y l’esquerra més moderada, l’anomenat centre-esquerra. Però hi ha una diferència què sembla haver estat sempre invariable, una certa manera de dur a terme l’enfrontament polític.
Sembla què l’esquerra, en general, sempre ha mantingut un comportament cautelós a l’hora de denunciar la corrupció, les males pràctiques, etc en l’actuació política de la dreta, mentre que aquesta ha tirat mà de mentires, subterfugis i qualsevol martingala en l’enfrontament amb l’esquerra sense perdre la compostarà. A més a més, si parem l’atenció als últims temps i pel que fa a l’enfrontament amb l’esquerra valencianista les denuncies de la dreta, a demés de falses, ho han sigut sobre assumptes menors, com la denuncia del viatge del Alcalde Ribó, els de la dreta però han estat de ben grossos.
Aquesta a sigut la tònica mantinguda per el PP de Paiporta amb el exalcalde Ibor al capdavant. Primer en relació als suposats elevadíssims sous de l’equip de govern i de l’alcaldessa en particular i últimament amb la suposada despesa de la regidora d’Hisenda en telefonia mòbil.
Embrutar la vida política, primer permetent extenses trames de corrupció en els seus dominis i desprès expenent una boira de sospita generalitzada sobre l’actuació de l’esquerra quan aquesta governa és consubstancial a la seua manera d’entendre la política: en la comunitat democràtica en la que la majoria pot expressar els seus interessos y triar als que millor poden representar-los, es tracta de en un primer pas allunyar a la gent de la política, per a després gestionar-la en interès propi.
L’antídot a tot això és clar. Treballar per a la majoria, transparència en la gestió i promoure la participació de la ciutadania en les decisions que l’afecten. En això estem.