Isabel Martín Gómez i Josep Val Cuevas, regidors del Grup Municipal Compromís a l’Ajuntament de Paiporta, a l’empar del que disposa la Llei 8/2010, de 23 de juny de Règim Local  de la Comunitat Valenciana així com el RD 2568/ 1986 de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals,  presenten per al seu debat i votació en el Ple la següent:

MOCIÓ

La motivació de la present proposta es fonamenta en el fet que durant els últims anys, institucions i entitats financeres ens han volgut fer creure que la societat espanyola era cada vegada més rica i amb major capacitat de deute gràcies a l’augment del valor dels immobles. Però el temps ha demostrat que este augment patrimonial era fictici, fruit de la bombolla immobiliària i del model de creixement econòmic especulatiu no productiu i financer. Este model de creixement ens ha deixat uns sous estancats i un patrimoni immobiliari que val menys que els deutes que es van contraure amb les entitats financeres a causa del fet que les taxacions fetes pels immobles estaven sobrevalorades i fora de la realitat.

L’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de la vivenda, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interés a mínims històrics, una normativa molt laxa quant a la responsabilitat dels bancs i caixes davant de les condicions oferides per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han obligat a desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys per a poder fer front al gasto mensual derivat. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat nombrosa població en desocupació, i la impossibilitat de moltes famílies de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada vegada major i una de les noves causes d’exclusió social.

L’execució hipotecària és el fet de perdre la vivenda per impagament del crèdit hipotecari. La vivenda ix a subhasta, i la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) 1/2000 establix que, en cas de no presentar-se postors, el banc pot adjudicar-se la vivenda pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no sols es queda amb la vivenda per un preu molt menor que el preu pel qual es va firmar la hipoteca, sinó que a més pot reclamar el pagament del deute restant. A diferència d’altres països com els anglosaxons, a Espanya, el préstec és personal amb garantia hipotecària, és a dir que grava la persona i no la propietat. En cas d’impagament, la persona queda embargada a través de la vivenda, resta de béns i sou, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.

Així, la persona que es va hipotecar per la compra d’una vivenda, davant de la impossibilitat de fer front als pagaments mensuals, es queda sense casa, amb un deute encara amb l’entitat i amb una taca en l’expedient o “historial de crèdit”, que impossibilita aconseguir noves fonts de finançament, l’executat està abocat no sols a l’exclusió social, sinó també a l’exclusió financera, atés que la impunitat amb què les entitats financeres inclouen els clients deutors en fitxers de morosos, els impossibilita en la pràctica la recuperació de la seua pròpia vida civil i econòmica.

Este fet té conseqüències dramàtiques per al conjunt de la societat i per a les famílies que veuen que, mentre les entitats financeres reben ajudes milionàries per a fer front a la crisi, amb diners que ixen dels impostos que paguem entre tots, esta mateixa valoració de la gravetat de la crisi no se li aplica a la ciutadania, en tant que treballadora i consumidora, pels que val únicament el principi jurídic de “pacta sunt servanda” (els contractes s’han de respectar). No obstant això, no s’aplica este criteri a la taxació que el banc va utilitzar per a atorgar el préstec, taxació que forma part del pacte entre dos parts i per tant hauria de ser respectada per l’entitat financera. Així, al contrari que en el cas espanyol, en moltes de les legislacions del nostre entorn com França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és la vivenda habitual.

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Navarra en un Interlocutòria de 17 de desembre del 2010, va sentenciar, per primera vegada en l’Estat espanyol, que l’entrega d’un pis hipotecat al banc salda la hipoteca pendent, a la manera del que passa en altres països. El litigi es va donar entre una entitat bancària i un client al qual el banc s’havia quedat el pis en subhasta (per un valor inferior al de taxació) i al que li exigia igualment els pagaments mensuals del deute que considerava pendent.

Es tracta d’un cas particular i la sentència ha sigut recorreguda al Suprem, però la interpretació del jutge navarrés assenyala que, encara sent el preu d’adjudicació per subhasta d’un pis inferior al deute, l’entrega del pis reixat la totalitat de què es deu. És a dir, que es considera una dació en pagament.

Pel que s’ha dit amb anterioritat, el nostre grup municipal presenta les següents propostes d’acord:

ACORDS

PRIMER.- Instar a la Mesa del Congres dels Diputats a tramitar la proposta de Llei adjunta per considerar la dació en pagament de la vivenda hipotecada supose l’alliberament del deute.

SEGON.- Estudiar les mesures a emprendre a nivell municipal per a paralitzar els desnonaments, creant una comissió especial mixta en què participen representants del ple municipal i de les associacions d’afectats, i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica, així com personal tècnic municipal necessari.

TERCER.- Crear una mesa municipal d’emergència habitacional per avaluar la situació de les famílies afectades i trobar una solució que garantisca el dret a un habitatge recollida enla Constitució.

QUART.- Elaborar un cens d’habitatges desocupats de Paiporta.

CINQUÉ.- Mediar amb les entitats financeres perquè faciliten a les famílies a mantenir-se en el seu habitatge actual, mitjançant un arrendament, a la família expropietària, vetllant perquè en cap cas el lloguer supere el 30% dels ingressos familiars.

SISÉ.-En cas d’efectuar el desnonament, ja siga per execució hipotecària o per motius econòmics justificats, establir un protocol d’actuació d’urgència per tal de trobar solucions per als casos de famílies desnonades, a través d’habitatges de lloguer, d’acord amb les possibilitats econòmiques de les persones afectades.

SETÉ.-  Donar trasllat de la present moció i dels seus acords a:

 

  • Al president del Govern d’Espanya
  • Al Ministre d’Economia i Hisenda
  • Als portaveus del Grups Parlamentaris en el Congrés dels Diputats
  • Al President de la Generalitat Valenciana
  • Als portaveus dels Grups Parlamentaris en Les Corts Valencianes

Paiporta a 17 de maig 2012

Isabel Martín Gómez                                                    Josep Val Cuevas

Portaveu G.M. Compromís Paiporta                      Vice-Portaveu G.M. Compromís Paiporta

AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE PAIPORTA